[en castellano]
Companys i companyes,
com ja sabeu el 28 de març va començar una vaga indefinida a Madrid entre el col·lectiu més precaritzat que treballa per Telefónica-Movistar, el personal (fals) autònom i les plantilles de les subcontractes i contractes. Els i les treballadores es van auto organitzar fent servir les noves tecnologies per comunicar-se i van reunir-se en assemblea més de 400 persones. En aquella assemblea van decidir convocar una vaga indefinida a Madrid i estatal per lluitar contra la precarietat de les seves condicions de treball i vida (contractes de 2h i 4h però jornades de 10h i 12h per arribar a un sou ni tan sols mileurista). El sindicat AST es va oferir cobertura per fer la vaga, però la veu cantant continua essent assembleària. La vaga està auto organitzada.
La vaga indefinida de Madrid va provocar un efecte dòmino i es van anar succeint assemblees a diferents ciutats de l'estat. Les assemblees decidien quasi unànimement anar a la vaga indefinida, mentre la majoria sindical va començar una campanya pública acusant la convocatòria d'AST de ser una vaga il·legal. Per reforçar la convocatoria d'AST les assemblees van demanar a la CGT i a co.bas que convocaran també vaga, però per motius de terminis no es va poder convocar per abans del 14 d'abril.
Els i les vaguistes s'enfronten a una de les empreses més poderoses de l'estat i no podran sortir-se'n sense l'ajut dels movimients socials. Considerem que es tracta d'una lluita clau perquè ha aconseguit superar les divisions artificials que ens imposa la legalitat. Els i les treballadores han identificat que cal lluitar juntes contra l'empresa matriu, Telefònica, i no fer lluites atomitzades contra les empreses subcontractades que els paguen la nòmina. Aquí falta una peça clau, la plantilla directa de Telefònica, que està convocada a un dia de vaga a Barcelona el 20 d'abril pel sindicat EnConstrucció, i ho ha fet per mirar d'empènyer i animar la resta de sindicats alternatius de Telefónica a nivell estatal a convocar també.
La problemàtica dels i les vaguistes de contractes no és quelcom que afecti només a les fronteres difuses del personal de Telefònica, sinó que s'esten a tota la societat. Es tracta de l'intent generalitzat del capital de precaritzar tota mena de feines, d'aconseguir treballadors i treballadores barats i dòcils.
Els i les vaguistes han demostrat amb valentia que no ho són gens, de dòcils. Si surten perdent d'aquest conflicte, no només s'haura desactivat una lluita que pot ser un exemple a seguir per altres col·lectius, sinó que patiran una forta repressió per part de les empreses i també de l'Estat.
Des de la vaga de tècnics subcontractats ens agradaria tenir una reunió amb els moviments i organitzacions socials de Barcelona per parlar del conflicte i de la possibilitat de donar als i les vaguistes un suport social ampli, donant suport i participant de les accions convocades, descentralitzades i difonent la imprescindible caixa de resistència.
Per això us convoquem dijous, 16 d'abril a les 19.30 a Via Laietana 18, 9ª planta, el local que la CGT ha posat a la nostra disposició per fer la reunió.
Salut i lluita
Compañeros ( a esta altura, Hermanos) : Es maravilloso y angustiante el desarrollo de esta huelga. Muchos nos hemos quedado en el camino, no porque hayamos vuelto al trabajo, sino porque ya no hay trabajo al que volver.
ResponderEliminarQue quede claro, que las exigencias se truaducen en una mejora sustancial de nuestro sueldo, y acabar con el sistema de penalizaciones (que es absolutamente ilegal) y de "Ratios" imposibles de cumplir (salvo a costa de que 2 hagan el trabajo de 10).
Es importante que nos convenzamos de que es lo justo. Que este trabajo históricamente, y por recomendación de Riegos Laborales, debería realizarse entre dos. 1700 euros no es una locura. Solo alguien que no hace bien el trabajo, o que salta de "pisito enon pisito" (quizás con complicidad de alguien de despacho) podría pensar que este es un sueldo desorbitado.
Esperamos sinceramente que tanto trabajadores, como clientes de Movistar entiendan la dificultad y esfuerzo que requiere este sector.
ANIMO COMPAÑEROS Y FUERZA. Las mejoras son posibles y justas. Basta de gente que "está de paso " y que acepta cualquier migaja. Un poco de dignidad y amor propio, señores. TODOS EN HUELGA.TODOS A LA HUELGA ESTO TERMINA MEJOR O PEOR, PERO DE NINGUNA FORMA IGUAL. Nos conocemos todos y no olvidarse que nos vamos al ver las caras.